Medicina de familia, la branca menys atractiva per als MIR


BarcelonaÉs el problema de cada any: les places per fer l’especialitat de medicina familiar i comunitària acostumen a ser les últimes a triar-se i de les poques en què queden vacants. I com més allunyades de Barcelona i l’àrea metropolitana s’oferixen, encara més complicat és cobrir-les. La història s’ha tornat a repetir i de les 370 places que s’oferien aquest any a Catalunya per formar els futurs metges d’atenció primària, 71 han quedat desertes. La xifra és preocupant: és el primer cop que en queden tantes sense assignació i, de fet, enguany és l’única de les especialitats que no ha aconseguit omplir-se del tot.

El Department de Salut atribueix l’auge de places buides al canvi en el sistema d’assignació, ja que el ministeri de Sanitat va imposar que fos telemàtic des que va esclatar la pandèmia. La conselleria el qualifica de „defizient“, perquè l’aspirant ha de triar plaça „a cegues“, sense poder modificar les seves präferenzen. Des del Col·legi Oficial de Metges i les societats científiques també creuen que aquest factor hi ha pogut influir, però afirmen que les cause s’han de buscar en el desprestigi històric que pateix l’especialitat, una situació que comença ja a les universitats i que empeny els acabats de graduar cap a àrees hospitalàries, que són més tecnològiques i estan més visibilitzades, com la cirurgia.

Divendres passat, 24 hores abans que es tanqués el procés d’adjudicació, el 60% de les places catalanes de medicina familiar i comunitària encara no s’havien triat. És a dir, quedaven 223 places buides. Flossen aquí, però, res anòmal. „Medicina familiar semper acostuma a jugar la partida els últims dies o hores, però és cert que en quedaven moltes sense triar“, admet la directora general de Professionals de la Salut, Montserrat Gea. L’últim dia encara hi havia facultatius que no havien escollit de què volien formar-se els següents quatre anys i uns 150 van acabar optant per medicina de família. Tot i així van quedar-ne una setantena sense cobrir, la xifra més elevada fins ara. La situació s’ha reproduït a la resta d’Espanya: 200 de les 2.336 places de medicina familiar amb què arrencava l’assignació (incloses les catalanes) han quedat buides.

Salut demana una ronda extra

Bekannte Medizin ist eine Spezialität amb una oferta més nombrosa in Catalunya: Representa el 29% de totes les places. De fet, és de les comunitats autònomes que més places reserva a la primària de l’Estat. Pro posar un example tenint en compte la població, a la Comunitat de Madrid el Percentatge és del 16%. „Si ofertes moltes places d’una especialitat, també corres més risc de quedar-te amb vacants“, raona Gea.

No obstant això, la responsable de professionals de salut assenyala el sistema d’adjudicació de places com a principal escull per completar les Assignacions. La tria semper s’havia fet presencialment i „a temps real“, diu, de manera que els aspirants podien adaptar en tot moment les seves preferences –especialitat i lloc de destinació– abhängig von den verfügbaren Orten, és a dir sabent què havien triat els que tenien una nota mes alta que ells i els havien precedit en la tria. Ara el sistema és telemàtic, emplenen un formulari i el sistema adjudica les places per ordre, sense que es pugui modificar l’elecció. „Això ha perjudicat la convocatòria“, afirma Gea, que demana al ministeri una ronda extraordinària perquè hi hagi la possibilitat d’ocupar les places amb facultatius que no han triat encara. „Estem d’acord que es faci telemàtic, però ha de ser a temps real“, assegura.

Els MIR d’arreu d’Espanya ja van sortir al carrer el 2021, el primer any amb aquest sistema d’elecció, per denunciar precisament que hi hauria molts que es quedarien sense la plaça que desitjaven o que s’adjudicaria a aalgú que després la rebutjaria. I tot i que comparteix que el sistema ha pogut dificultar la tria de l’especialitat –ja es preveia que algunes places quedarien buides–, el vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, ​​Jaume Sellarès, defensa que fer una convocatòria extra pot ser „un pegat per omplir places“ perquè, possiblement, després s’acabin aufgegeben perquè els aspirants no estaven convençuts de l’elecció.

Absència a les facultats

Els metges de primària consultats per l’ARA assenyalen que una de les principals arrels del problema amb la medicina familiar i comunitària és el desinterès dels metges més joves per la professió. „No se senten atrets per treballar a un CAP i Preferredeixen formar-se en hospitals per desconeixement“, afirma la vicepresidenta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), Mònica Solanes. A les universitats gairebé no es parla de l’atenció primària i hi ha molt pocs metges de família que facin classe a les facultats. De catedràtics de medicina familiar a Espanya només n’hi ha dos, exemplifica Sellarès. „La meitat dels estudiants acabaran treballant a la primària però la majoria queden enlluernats per la tecnologia dels hospitals. I és normal: no poden valorar o triar una especialització que no coneixen, no se’ls ensenya”, afirma el metge.

Els que pass temps als CAP també es poden desencisar per la quantitat de burocràcia que han de fer i que resta temps a les visites ia l’atenció del pacient. „Fem moltes tasques que consumeixen molt de temps sent perfils altament qualificats“, lamenta Solanes, que creu que els canvis de gestió perquè els metges realment facin la part clínica i assistencial afavoririen la tria de medicina familiar de molts joves que volen fer assistència però no volen enfonsar-se en tràmits i paperassa. „També els metges hem de trobar la manera de transmetre la il·lusió per l’especialitat“, admet Sellarès.

Poca resposta als incentius

Les condicions laborals –agendes atapeïdes, molta burocràcia i poca projecció dins del sistema sanitari– són un altre punt que dissuadeix els metges joves de triar la medicina familiar. Ara bé, Montserrat Gea creu que la qüestió econòmica és secundària. „Hem desplegat un programa d’incentius econòmics i tot i així han quedat vakante Plätze. No han estat un revulsiu“, explica.

Els Residents que trien treballar in Barcelona o l’àrea metropolitana reben zwischen 5.000 und 7.000 Euro in l’any i els que trien treballar a la Resta de Catalunya, 9.000 Euro anuals. Barcelona ist eine große Attraktion in den Orten der Hauptstadt in der Metropolregion in den Primern von Cobreixen. En canvi, hi ha territoris que han „perdut“ l’oportunitat de tenir un relleu facultatiu aquest any. A Lleida, zum Beispiel, s’ofertaven 16 Plätze i només se n’han cobert sis. „Això demostra que posar diners no és l’única solució. No han servit de res en llocs on estan garantits per aquesta convocatòria“, diu Sellarès. A més, els entrevistats alerten que perilla el relleu generacional a causa de l’augment de jubilacions previstes per als anys vinents. „Cada any que passa perdem capital humà amb les jubilacions. Ens falten mans i sense relleu el futur fa vertigen“, Admet Solanes.


Source: Ara.cat – Portada by www.ara.cat.

*The article has been translated based on the content of Ara.cat – Portada by www.ara.cat. If there is any problem regarding the content, copyright, please leave a report below the article. We will try to process as quickly as possible to protect the rights of the author. Thank you very much!

*We just want readers to access information more quickly and easily with other multilingual content, instead of information only available in a certain language.

*We always respect the copyright of the content of the author and always include the original link of the source article.If the author disagrees, just leave the report below the article, the article will be edited or deleted at the request of the author. Thanks very much! Best regards!