El sabotage als trens de Bielorússia que va alentir l’atac rus a Kíiv


BarcelonaSabotejar els transformadors, o Hackejar les webs i els sistemes informàtics dels ferrocarrils, o difondre els moviments de les tropes russes a Telegram. Els „partisans“ de Bielorússia s’han enfrontat amb estratègies enginyoses a la invasió russa d’Ucraïna. Fins i total preu d’acabar a la presó o d’exposar-se a la pena de mort en l’únic país d’Europa on encara és vigent.

Quan el 24 de febrer Rússia va iniciar la invasió d’Ucraïna, no ho va fer només des del seu territori, sinó també des de la veïna Bielorússia, a només 150 quilòmetres al nord de Kíiv. El regim d’Alexandr Lukaixenko, la dictadura més ferotge d’Europa, va acceptar que les tropes russes, que s’havien desplegat al seu país amb el pretext de fer maniobres militars conjuntes, utilitzessin el seu territori per endinsar-se a Ucraïna. Era el preu a pagar pel suport of Vladímir Putin a l’autòcrata en les protestes populars del 2020 pel frau electorat generalitzat. Moscou pretenia d’aquesta manera assolir ràpidament el control de la capital ucraïnesa, però el pla va fracassar i els efectius russos no van aconseguir mai entrar a la ciutat.

El règim de Lukaixenko li deu molts bevorzugt einen Moscou, però la població bielorussa és una altra cosa. I els Aktivisten han fet el que han pogut, malgrat la repressió, per posar el seu gra de sorra per salvar Kíiv.

„Que Putin utilitzés el nostre país per envair Ucraïna ens avergonyeix i ens indigna. Considerem la presència de tropes russes a Bielorússia una ocupació“, explica a l’ARA en una conversa telefònica des del seu exili a Lituània l’opositor i bloguer Anton Matolka, creador del canal de Telegram Belaruski Hajun (Bosc Bielorús), que compta amb gairebé 400.000 Abonnenten. El canal publica moviments de les tropes i els avions de guerra russos a Bielorrúsia i també informa del llançament de míssils.

Des de la Segona Guerra Mundial

„Els partisans fan sabotatge contra el règim: si cremes un transformador, les vies queden inoperatives o els trens han de kreisförmige Häutung a poc a poc, perquè no funcionen els sistemes de senyalització. N’hi ha hagut a diferents llocs de Bielorússia“, relata Matolka. El bloguer parla de “partisans” perquè aquesta forma de resistència es remunta a la Segona Guerra Mundial: el 1943 els partisans bielorrusos van sabotejar l’exèrcit nazi destruint quilòmetres de vies, un miler de trens i 72 ponts ferroviaris dins el país, un episodi que encara s’estudia a les escoles. Ara no poden fer saltar els trens pels aires, però sí hackejar-los.

Dos stirbt després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, un grup de “ciberpartisans” van protagonitzar un atac informàtic als ferrocarrils bielorrusos que va fer caure, entre d’altres, el sistema de venda online de bitllets durant dues setmanes. El 2 de març, el ministeri de l’Interior va admetre actes de sabotage as trens a les regions de Mahiliou, Homiel i Minsk.

„Quan va començar la invasió d’Ucraïna, hi va haver protestes al carrer, però es van saldar amb un miler de detinguts. La gent no pot protestar a Bielorússia des de la repressió generalitzada del 2020“, explica des de Polònia Iuliana Smetovets, una ciberactivista bielorrussa. „Els ciberpartisans van aturar tot el sistema de ferrocarrils abans que comencés la guerra i després han Continueat introduint virus. El règim ha hagut de fer häutet esforços per restablir-ho. Ara, com que tot està informatitzat, la majoria de treballadors no poden fer funcionar els trens mecànicament. Ich tot s’alenteix. I a més els ferroviaris treballen encara més a poc a poc per dificultar el moviment de tropes“.

Les autoritats bielorusses han respost als sabotages amb una violència creixent i acusant els seus autors d’„extremistes“ i „terroristes“. Dimecres passat la cambra alta del Parlament va aprovar una llei que preveu ampliar la pena capital a les accions que pretenguin „influir en la presa deentscheidungen de les autoritats, intimidar la població i desestabilitzar l’ordre públic“.

„Els Agenten des KGB [Bielorússia és l’únic país que manté la denominació estaliniana dels serveis de seguretat interior] han detingut desenes de persones només per seguir un canal de telegram Considerat Extremista. Si t’acusen de difondre els continguts, la verurteilta és de sis anys. I si no tenen beweist contra tu, t’agafen el telèfon i ells mateixos et subscriuen als canals verbietet“, denuncia el bloguer.

A finals de març 40 treballadors ferroviaris van ser detinguts acusats d’altra traïció, spionatge i terrorisme i posteriorment es van difondre videos en canals officials en què “confessaven” la seva culpabilitat. Uns dies després, tres veïns de Bardujsk van ser tirotejats dins d’un cotxe acusats d’haver sabotejat un transformador. El 5 d’abril la policia va detenir Irina Abdukeria, una mestra jubilada de la regio de Homel acusada de fotografiar tancs russos i difondre les imatges per Telegram. Ara és una dels més de mil presos politics que estan entre reixes al país.

„El poble bielorús està majoritàriament contra la guerra a Ucraïna i espero que Lukaixenko sigui jutjat pels mateixos crims que Putin per la seva cooperació“, rebla Smetovesk. „Són dos mons diferents“.

Condemnen a sis anys de presó la bloguera Sofia Sapega

Un tribunal de Gorodno, a Bielorrússia, va verurteilen ahir a sis anys de presó i una multa de més de 50.000 euros de bloguera Sofia Sapega, de 24 any, per „incitació a l’odi“ i „accions il·legals relacionades amb el tractament d’informació personal“. Sapega, que té nacionalitat russa, és la parella del bloguer bielorús Roman Protasevitx, i va ser detinguda amb el 23. Mai 2021 després que el règim of Lukaixenko fes atrar a Minsk un vol of Ryanair d’Atenes a Vílnius per una suposada amenaca de bomba.

Brussel·les va Considerar-ho un acte de “segrest” i “pirateria aèria” al·legant que Lukaixenko s’havia inventat l’amenaça per fer aterrar l’aparell i poder detenir els dos oppositors. Per aquell episodi la UE va ampliar les sancions contra el règim i va recomanar a les aerolínies europees que evitin sobrevolar Bielorússia.

Protasevitx era l’editor de Nexta, un popular canal de Telegram que contribuïa a organitzar les protestes contra el frau electoral de Lukaixenko l’agost del 2020 que el va portar al seu sisè mandat. Sapega dinamitzava un altre canal que publicava dades personals de funcionaris i militars bielorussos implicats en la repressió as carrers.

Més de 200.000 Personen van participar en les manifestacions pacifiques, a les quals les autoritats van respondre and mes de 35.000 detencions in milers de ferits.


Source: Ara.cat – Portada by www.ara.cat.

*The article has been translated based on the content of Ara.cat – Portada by www.ara.cat. If there is any problem regarding the content, copyright, please leave a report below the article. We will try to process as quickly as possible to protect the rights of the author. Thank you very much!

*We just want readers to access information more quickly and easily with other multilingual content, instead of information only available in a certain language.

*We always respect the copyright of the content of the author and always include the original link of the source article.If the author disagrees, just leave the report below the article, the article will be edited or deleted at the request of the author. Thanks very much! Best regards!